Bones Pràctiques 12
A aquesta col·lecció que vol ser representativa del que és la cooperació catalana, no hi podia faltar la presència d’un llibret dedicat a com s’ha construït el model de cooperació municipal a Catalunya. I és que, des dels seus inicis, la cooperació local ha estat un model innovador d’articulació en xarxa de complicitats. Un primer actor són les entitats i plataformes ciutadanes que han estat impulsores de les campanyes i acampades del “0’7% i +”, que en molt llocs han estat els qui han promogut l’impuls de polítiques de cooperació compromesos amb el desenvolupament i la pau i que assumissin compromisos per denunciar les causes de la injusta situació de desequilibri Nord Sud.
Aquestes Campanyes pel “0’7% i +” tenien un subtítol de deia “amb transparència i qualitat”. Podem dir que des de l’inici es volia anar molt més lluny de demanar només recursos per a iniciatives de cooperació, i per això la campanya s’orientava a promoure que la cooperació municipal esdevingués una política pública transparent i participativa. Aquesta característica és la clau i explica vagi acompanyada de mecanismes de participació i planificació de com havia de ser la cooperació en cada municipi, i en configura la identitat.
Una dada que il·lustra la dimensió de la cooperació municipal catalana en que, tot i l’impacte negatiu de la crisi econòmica, gairebé 400 ajuntaments, diputacions, consells comarcals i mancomunitats impulsen anualment iniciatives de cooperació i solidaritat. D’entre els més actius, un total de 67 municipis disposen de Consells Locals de Cooperació i són els que hi destinen més recursos. A més, 19 d’aquests municipis s’han dotat també d’un Pla Director Local de Cooperació.
En aquest sentit, hem escollit el municipi de Sant Cugat del Vallès perquè és, en molt sentits, un bon exemple de la riquesa que ha suposat la cooperació local a Catalunya als darrers 25 anys. Disposa d’una xarxa local d’entitats activa i compromesa, disposa d’una regidoria de cooperació i solidaritat i manté un pressupost de 0’7% dels ingressos propis del municipi destinat a cooperació per acord de tots els grups polítics municipals que signen prèviament el compromís abans de les eleccions. Disposa també d’un consell de participació entre l’ajuntament i les entitats on, en les darreres dues dècades, es formula participativament, cada 4 anys, l’elaboració del Pla Director Local de Cooperació. A més, les entitats i l’Ajuntament fan un esforç conjunt per donar a conèixer el que es fa a dels mitjans de comunicació locals, amb total transparència. D’altra banda, històricament Sant Cugat del Vallès s’ha distingit per una forta sensibilitat pel treball per la pau, i a través de la Universitat Internacional per la Pau ha aconseguit ser un referent que aplega intercanvis d’organitzacions de pau de tots els continents.
Alhora, aquest dinàmica local participa activament amb el treball en xarxa amb altres municipis, tant a través del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament com d’altres xarxes i instàncies de suport als municipis cooperants, com ha estat la Diputació de Barcelona, el CGLU, Mayors for Peace, etc.
Aquesta dinàmica solidària local és sens dubte un bon altaveu per acostar les problemàtiques globals i donar-les a conèixer al municipi, per incentivar que cadascú, des de l’àmbit local, pugui implicar-se per promoure un món més just, compromès amb la pau i la solidaritat.
Núria Camps i Vidal
Directora d’AVALUEM
AVALUEM, anàlisi i desenvolupament. Rocafort, 242 bis, 3r pis - 08029 - Barcelona. Tel. 93 322 17 36 - 606 995 623